El registre del Pla d’Igualtat al REGCON: set preguntes que sempre arriben tard

Amb aquest article tanquem la sèrie del Pla d’Igualtat. Hem parlat de la comissió negociadora, del diagnòstic, de les mesures i del seguiment. Queda l’últim pas: el registre davant l’autoritat laboral. És el més curt de tots i el que espatlla més expedients, perquè un pla signat i no registrat és, als efectes que compten, un pla que no existeix per a ningú més que per a qui el va signar. Set preguntes que ens arriben una vegada i una altra, gairebé sempre amb pressa.

1. El registre és obligatori o és un tràmit optatiu?

Obligatori, sense matisos. L’article 11.1 del Reial Decret 901/2020, de 13 d’octubre, estableix que els plans d’igualtat són objecte d’inscripció obligatòria en un registre públic, sigui quin sigui el seu origen o la seva naturalesa. Aquest registre és el de convenis i acords col·lectius regulat pel Reial Decret 713/2010, de 28 de maig (el REGCON), sense perjudici dels registres autonòmics (art. 11.2).

No és un tràmit accessori que es fa al final si hi ha temps: és la condició perquè el pla desplegui efectes davant de tercers. Sense inscripció l’empresa té un document; amb inscripció té un Pla d’Igualtat.

2. Cal registrar-lo si no hi ha hagut acord amb la representació de la plantilla?

Sí, i és el dubte que més sovint es respon malament. El mateix article 11.1 ho diu expressament: els plans s’inscriuen tant si han estat adoptats per acord com si no.

La manca d’acord no exonera de res; només canvia com el pla consta al registre, que identifica amb codis diferenciats els acordats i els no acordats. Qui pensa que no registrant-lo evita deixar constància d’una negociació que va acabar malament, l’únic que fa és sumar un incompliment nou al qual ja tenia.

3. I els plans voluntaris de les empreses de menys de cinquanta persones?

També. L’article 11.1 abasta els plans obligatoris i els voluntaris sense distingir-ne els efectes registrals. Hi ha una confusió estesa que val la pena desfer: el que és voluntari és elaborar el pla, no inscriure’l. Un cop l’empresa decideix tenir-ne, entra al mateix règim que qualsevol altra.

I no s’ha de barrejar amb els protocols de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe, que l’article 12 sotmet a un règim ben diferent: el del dipòsit voluntari.

4. Quin termini hi ha per presentar-lo?

N’hi ha dos, i el segon és el que es descuida. El primer marca el cicle sencer: l’article 4.4 exigeix tenir el pla negociat, aprovat i presentada la sol·licitud de registre en el termini màxim d’un any des de l’endemà que venci el termini per iniciar la negociació, que és de tres mesos des que s’assoleix la plantilla que fa obligatori el pla (art. 4.1).

El segon és molt més curt: la sol·licitud d’inscripció s’ha de presentar per mitjans electrònics dins dels quinze dies següents a la signatura (art. 6 del RD 713/2010). Quinze dies passen de pressa quan la negociació ha estat llarga.

5. On s’ha de registrar si l’empresa té centres a diverses comunitats autònomes?

El criteri és l’àmbit territorial del pla. Si els centres afectats són d’una sola comunitat autònoma, la competència és del registre autonòmic; si el pla n’abasta més d’una, correspon al registre estatal, gestionat per la Direcció General de Treball.

L’article 11.2 reconeix expressament la coexistència dels dos nivells. Sembla una qüestió menor i no ho és: presentar l’expedient davant l’autoritat que no toca no es resol amb un clic, sinó amb temps perdut i el termini corrent en contra.

6. El contingut del pla queda accessible al públic?

Sí, i és la conseqüència que menys s’anticipa. L’article 11.3 estableix que la inscripció permet l’accés públic al contingut dels plans.

El pla deixa de ser un document intern el mateix dia que s’inscriu: el poden consultar els sindicats, la Inspecció de Treball, una empresa competidora o l’òrgan de contractació d’una licitació. Un pla ben construït hi guanya. Un pla sortit d’una plantilla, ple de mesures genèriques alienes a la realitat de l’organització, queda exposat de manera permanent i verificable.

7. Les revisions i modificacions posteriors també s’han de registrar?

Sí. El mes passat vèiem els supòsits de revisió obligatòria abans del venciment (art. 9.2): una fusió, un canvi substancial de plantilla o d’organització, una actuació de la Inspecció, una resolució judicial condemnatòria.

El resultat d’aquella revisió torna al registre. Té tota la lògica: si el registre és públic, ha de reflectir el que està realment en vigor. Quan una empresa revisa el pla i no ho comunica, el que aplica i el que consta inscrit divergeixen, i qualsevol ho pot comprovar.

Què passa, realment, si no es registra

Aquí la conversa deixa de ser procedimental. Un pla no registrat és, als efectes que compten, un pla no complert, i l’incompliment de les obligacions en matèria de plans i mesures d’igualtat està tipificat com a infracció greu a l’article 7.13 de la LISOS.

A més, no disposar de pla d’igualtat quan s’hi està obligat és causa de prohibició de contractar amb el sector públic (art. 71.1.d de la Llei 9/2017), i qui no pot acreditar la inscripció es troba en una posició fràgil per demostrar el contrari. Afegeix-hi la pèrdua d’accés a bonificacions i ajuts vinculats al compliment.

I hi ha un motiu més prosaic pel qual molts expedients encallen: registrar un pla no és penjar un PDF. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la fulla estadística de l’article 11.4 i de les actes de les sessions celebrades, incloent-hi la de constitució de la comissió negociadora i la de signatura (art. 7 del RD 713/2010).

Quan aquesta documentació no existeix o no quadra amb el pla, l’expedient torna enrere. I hi torna amb el termini ja consumit.

Amb aquest tanquem la sèrie: comissió negociadora, diagnòstic, mesures, seguiment i registre. Hi ha una idea que els travessa tots: cada fase depèn de la que la precedeix.

Un diagnòstic superficial dona mesures buides, unes mesures buides no se sostenen en el seguiment, i un pla que no ha resistit el seguiment és exactament el que queda exposat el dia que s’inscriu en un registre públic.

El preàmbul del propi RD 901/2020 ho recorda: tot aquest engranatge serveix a la igualtat real dels articles 9.2 i 14 de la Constitució Espanyola, no és un circuit de tràmits.

A Roselló Igualtat ens ocupem del cicle sencer, del primer full del diagnòstic fins a la resolució d’inscripció, i també de posar al dia plans que van quedar a mitges. Fa més de 85 anys que el Grup Roselló treballa amb empreses del territori i el criteri no ha canviat: elaborem documentació que resisteix davant la plantilla, davant la Inspecció i davant un registre que és públic.

Truca’ns o escriu-nos i en parlem sense compromís.

Referències per ampliar

Articles 9.2 i 14 de la Constitució Espanyola; Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març; Reial Decret 901/2020, de 13 d’octubre (arts. 4, 9, 11 i 12); Reial Decret 713/2010, de 28 de maig (arts. 6 i 7); Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.